DESCRIPCIÓ
Divendres dia 11 de Desembre es van realitzar les últimes recitacions. Aquesta vegada em va tocar a mi recitar. Vaig recitar un conte que es deia: el soldà, els formatges i els ratolins.
Seguidament es va passar a la realització dels debats que aquesta vegada només va donar temps de fer-ne un, i el tema era: El nou calendari escolar.
REFLEXIÓ
Avui, com ja he anomenat anteriorment, m'ha tocat a mi fer la recitació. La veritat es que estava molt nerviosa, i no n'ets conscient fins que no estàs davant de la classe.
Vaig decidir ser la primera en fer la recitació perquè aixi ja me la treia de sobre. Ara no explicaré detalladament ja meva recitació ja que en una entrada al bloc dedicare tota l'atenció a parlar sobre la meva recitació.
APROFUNDIMENT
Aquí us deixo la meva recitació. Sé que durant la recitació la vaig escursar ja que sinó em passava molt del temps.
Espero que us hagués agradat.
El soldà, els formatges i els ratolins:
Hi havia una vegada en un país molt llunyà un palau molt bonic. En aquest palau hi vivia un soldà que era un ignorant, una persona que no sabia res de res.
A aquest soldà li agradava tant el formatge que la seva única preocupació era que els formatgers més importants del seu regne li fabriquessin els formatges més saborosos.
Però últimament hi havia una altra cosa que el preocupava. Resulta que l'olor dels formatges havia atret centenars de ratolins que es passejaven pel palau com si fossin a casa seva. Però això no era el pitjor, el pitjor era que es menjaven els seus formatges.
I veient això, el soldà va anar a buscar als seus tres consellers i els va dir que, si l'endemà no havien desaparegut tots els ratolins del palau, els desterraria del seu regne per sempre més.
I aquets tots preocupats van pensar i pensar quina podria ser la solució. I desprès de tant pensar van arribar a una bona solució. Van anar a cridar amb els criats i els hi van dir que portessin al palau tots els gats que trobessin a la ciutat. I quan els ratolins van veure amb els gats van marxar de cop i el soldà es posa molt content.
Però la seva alegria no va durar gaire, ja que els gats estaven tant bé al palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall, des del saló del tron fins a la cuina i fins i tot esgarrapaven la cara del soldà. I només se sentia els marrameus dels gats.
Al soldà que no li agradava gens viure amb els gats, va manar amb els seus 3 consellers que el salvessin dels gats. Els consellers es van passar tota la nit pensant en una solució i finalment la van trobar. Van ordenar als criats que portessin tots els gossos que trobessin per la ciutat al palau. Quan els gats van veure els gossos van fugir corrents i el soldà es va posar molt content.
Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gossos es trobaven tant bé al palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall del palau mossegant a tothom.
El soldà, que no podia suportar els gossos, va cridar un altre cop els tres consellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per treure els gossos del palau. Després de molt pensar se'ls va acudir una idea i l'endemà van dir als criats que anessin a buscar uns quants lleons forts i grans. Quan els lleons van arribar al palau tots els gossos es van escapar i el soldà es va quedar molt content.
Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els lleons es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Com que els lleons eren tan grossos, la gent del palau tenia molta por, a més a més amb els seus rugits no deixaven dormir a ningú.
El soldà que tenia molta por dels lleons, va cridar un altre cop els tres consellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per fer fora els lleons del palau abans que es mengessin a tothom.
Els consellers van pensar molt i molt i finalment van decidir enviar a buscar un ramat d'elefants. Quan els lleons van veure els elefants van fugir amb la cua entre les cames. I el soldà en veure que no quedava cap lleó es va posar molt content.
Però la seva alegria no va tornar a durar gaire, perquè els elefants es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Amb les seves grans potes ho feien malbé tot i el pitjor era que xafaven tots els formatges del pobre soldà.
El soldà estava tant cansat dels elefants que va tornar a demanar amb els seus consellers que fessin alguna cosa.
Aquesta vegada els consellers realment no sabien què fer i demanaven a tothom quina cosa podia fer por als elefants perquè ja estaven desesperats.
Per fi un criat els va dir que l’única cosa que faria marxar als elefants era ornar a portar els ratolins. I els 3 consellers van anar a informar amb el soldà de que els ratolins havien de tornar. El soldà es va enfadar molt perquè ell no volia sentir a parlar més dels ratolins però finalment va preferir viure amb ratolins que amb elefants.
Ara els ratolins tornen a córrer per tot el palau i continuen menjant-se els formatges del soldà, però el soldà no està enfadat perquè pensa que és preferible viure amb els ratolins que no pas amb els elefants.
