Les llegendes

El divendres 16 d'Octubre la classe va començar amb una poesia, recitada per la LluIsa que parlava de la tardor. Seguidament vam continuar prenent apunts les característiques del lleguatge. I per últim, ens vem ficar per parelles i vam respondre algunes preguntes sobre les rondalles i les llegendes.

Aprofundiment:

INTRODUCCIÓ: M'agradaria explicar-vos una llegenda de la vila de Capellades, el meu poble.
La llegenda tracta sobre Santa Dorotea la co-patrona del meu poble.

A ple cor de solsitici d'hivern, resignats pel refrany popular Hivern plujós, estiu abundós, i en la memòria dels més grans, els 75 cms. de neu caiguts el 24 de febre del 1944, arribem a la festivitat de la co-patrona de la vila de Capellades.

Les llegendes de la vora del foc, sempre han estat reblertes d'imaginació i ens arriben oralment passant generacions, fins als nostres dies. La llegenda de Santa Dorotea té diferents versions, i la que explicare n'és una d'elles.

LLEGENDA: " Es conta que als voltants de l'any 1809 Santa Dorotea va deslliurar diverses vegades la vila de Capellades de les tropes i és d'un d'aquests dies que sorgeix la llegenda.
Era pels voltants del dia de Santa Dorotea, que tots els capelladis, grans i joves, s'havien reunit com ja era costum de cada any, per invocar la Santa. Tots portaven unes teies que encenien per fer una petita processó.
Avisats que s'acostaven les tropes de napoleó per tal de conquerir la Vila, tots els habitants de Capellades feren una processó més llarga que la prevista: eren tants, que aconseguiren rodejar el Capelló. Tothom anava amb la seva teia ensesa a les mans.
Les tropes napoleòniques en arribar a Capellades pel camí de la Font de la reina - camí reial-, veieren tant foc i fum que els va semblar que el poble ja cremava i convençutsn quee un tropa ja els havia anat al davant, van passar de llarg. D'aquest fet, la gent de Capellades donà gràcies a Santa Teia per la seva intervenció.

Gràcies!


REFLEXIÓ:

Durant aquesta sessió, ens hem pogut adonar de la importància que té el parlar i escriure bé, ja que ells, els nens, copien tot el que veuen i senten de nosaltres. És important, com a mestres, que utilitzem frases fetes i refranys, ja que antigament es transmetien per via oral i ara, actualment, això s'ha perdut molt.

La part de les preguntes sobre rondalles i llegendes, ha sigut molt interessant, ja que com a la classe hi ha gent de molts llocs, quan ho hem posat en comú, hem après llegendes i rondalles d'altres parts de Catalunya. Moltes ja les coneixia, però d'altres no.

I espero que la llegenda del meu poble us hagi agradat!